On la lluita va començar: Manifestació de l'Orgull Gai de Barcelona del 1977

Pancarta del Front d'Alliberament Gai de Catalunya. Colita

A vegades, per comprendre on estem s’ha de saber d’on venim. Cada mes de juny veiem com a la majoria de les ciutats d’Espanya se celebra el Dia de l’Orgull Gai, una festivitat on les persones LGTBIQ+ poden desfilar sense por de ser jutjades per ningú. Un cop a l’any es poden trobar en un ambient 100% segur en el qual, a més, continuen protestant per la discriminació que pateixen en molts àmbits. Barcelona, una ciutat que és reconeguda pel seu activisme LGTB, va ser la primera a alçar la veu amb una marxa per la Rambla. El 26 de juny de 1977, més de 7.000 persones es van congregar per reivindicar els drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals en una societat molt diferent de la que coneixem avui en dia.

Tot i que encara queda camí per fer, s’ha de tenir en compte quin era el context de l’època. Només feia dos anys que Franco era mort, però el seu llegat encara continuava estant vigent en molts aspectes. La majoria de les lleis que el dictador va crear encara eren actives i els membres de la comunitat LGBT van sortir a protestar contra una en qüestió: la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. Aquesta norma obligava a tothom que fos “especial” (és a dir, que se sortís del cànon de comportament de la societat) a tancar-lo en un “centre de rehabilitació”, o el que és el mateix, en una presó. La llei va empresonar més de 5.000 persones des del 1970, any en què es va publicar al BOE.

De la lluita contra la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social va sorgir el primer moviment espanyol en defensa dels homosexuals: el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH). Va ser fundat per Armand de Fluvià i Francesc Francino i una de les primeres fites que van assolir va ser fer arribar a les Corts informació sobre l’homosexualitat i la llei contra la qual lluitaven. En una entrevista per eldiario.es, de Fluvià va ressaltar l’èxit d’aquesta acció: “va haver-hi un debat a les Corts i la llei ja no perseguia els homosexuals pel simple fet de ser-ho, sinó a qui cometia actes d’homosexualitat”.

Pancarta en contra de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social. Colita

A causa de la pressió social el MELH es va acabar dissolvent, però després de la mort del dictador tornaria a ressorgir amb un altre nom: Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Ells van convocar la marxa el juny del 1977 amb incertesa perquè no tenien constància sobre la gent que estaria disposada a unir-se amb la seva lluita. La iniciativa, però, va ser un èxit rotund. Altres moviments feministes, veïnals, sindicals i polítics van col·laborar amb la causa i, finalment, s’hi van arreplegar més de 7.000 persones. Entre els assistents s’hi trobaven dones transsexuals, que van complir una funció molt important pel bon funcionament de la manifestació.

A la meitat del recorregut, que va finalitzar a la Font de Canaletes, els policies van començar a carregar contra els marxants. Per conseqüència, moltes persones van començar a marxar per por de ser agredides o arrestades. Els transsexuals i travestis van formar un escut per protegir els assistents perquè els mateixos manifestants no els van deixar estar al capdavant. Segons les feministes, les trans eren una “criatura de la dona objecte” i els gais pensaven que “treien serietat”. Així ho va afirmar Jordi Petit, un dels primers activistes LGTB de Catalunya, a una entrevista per eldiario.es en la que, alhora, va reconèixer que “van cometre un error”. No obstant això, les dones transsexuals van protagonitzar una de les fotografies més icòniques de la marxa. Colita va capturar el moment en què alçaven el puny davant d’una pancarta que deia “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”.

La famosa fotografía de les dones trans. Colita

Al final de la jornada va haver-hi una càrrega policial on 5 assistents van quedar ferits i Oriol Martí, militant de la Organización Comunista de España, va ser detingut. La manifestació, però, va ser un precedent històric que va deixar marca: l’endemà, molts mitjans de comunicació van fer ressò de l’esdeveniment i el 1979 es va derogar l’article de la llei que considerava criminal els actes homosexuals. Amb el temps, la legislació per protegir les persones LGTBIQ+ ha anat millorant: el 1998 es va crear la primera Llei de Parelles a Catalunya, que contemplava les parelles de dues persones del mateix sexe, el 2001 el Parlament va decidir esborrar les fitxes policials d’aquells als que se’ls va crear per ser homosexuals i el 2005 Espanya va aprovar la modificació del Codi Civil que permet el matrimoni per a gais i lesbianes.