El ‘Queerbaiting’ i el ‘Pinkwashing’, altres formes d'abús del col·lectiu LGTBI

Un cop arriba juny, tot es tenyeix de l'arc de Sant Martí. Allò que va començar com el dia de l'orgull –el 28 de juny–, ara ja s'ha estès a tot el mes. La raó de l'Orgull és la reivindicació dels drets del col·lectiu LGTBI i, tot i que sembla que aquesta lluita ja s'ha guanyat, encara hi ha més de 60 països que criminalitzen l'homosexualitat i tretze que legislat específicament en contra de la transsexualitat. En aquest context, és important posicionar-se a favor, donar visibilitat a l'assumpte i mostrar solidaritat, però sovint moltes entitats ho aprofiten com a una nova estratègia de màrqueting.

Aquest fals compromís amb el col·lectiu LGTBI i la defensa dels seus drets per tal d'atraure nous consumidors s'anomena pinkwashing (rentat rosa). No obstant això, no només les empreses fan servir aquesta tàctica. El fet d'insinuar que dos personatges són homosexuals per atraure espectadors LGTBI i no arribar mai a verbalitzar-ho per no perdre els seguidors més conservadors també és una pràctica molt habitual en sèries i pel·lícules, i s'anomena queerbaiting (reclam queer).

Pinkwashing

El pinkwashing s'origina arran de l'ONG Breast Cancer Action, que va denunciar el 2003 totes aquelles empreses que, aparentment, lluitaven contra el càncer de mama mentre que continuaven fabricant productes cancerígens. Tanmateix, aquest terme ha estat adoptat pel col·lectiu LGTBI i ara designa totes aquelles persones, entitats i inclús estats que utilitzen la representació d'un grup social com a estratègia de màrqueting.

Nivea va protagonitzar un important cas de pinkwashing anys enrere, quan un dels seus directius va negar-se a fer una campanya publicitària on dos homes es donessin la mà, justificant el seu argument amb què "no feien coses per a gais". Així i tot, temps després, van treure a la venda la famosa llauna de crema característica de la marca estampada amb la bandera gai i un euro més cara.

Llauna de crema Nivea estampada amb la bandera gai.

De la mateixa manera, Donald Trump també té un cas de pinkwashing. En un dels seus mítings abans de ser president, va sortir amb una bandera gai. Mesos després, ja en el govern dels EUA, va revertir moltes de les proteccions que tenia la comunitat LGTBI i inclús, va intentar legalitzar l'acomiadament per raons d'orientació sexual.

Però no cal anar-se'n tan lluny, ja que els polítics espanyols també ho han fet en alguna ocasió. Durant la campanya electoral d'Ayuso a Madrid el 2021, els populars van penjar la bandera trans i l'arc de Sant Martí en una de les seves paradetes. No obstant això, va ser precisament el PP el partit que va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de matrimoni igualitari el 2005 i, fa menys d'una setmana, Alberto Núñez Feijóo, el president actual del Partit Popular, va anunciar que derogarà la llei trans quan governi.

Paradeta del PP durant les eleccions a l'Assemblea de Madrid el 2021.

Hi ha una línia molt fina entre donar suport i visibilitat al col·lectiu LGTBI i aprofitar-se'n d'aquest i, el canvi de logo al mes de juny, suggereix més aviat la segona opció perquè un compromís real suposa una presa de decisions i polítiques empresarials tangibles. Idealista, AXA i Vodafone són exemples d'empreses compromeses amb la causa, ja que han adoptat polítiques en matèria de la gestió de la diversitat internament alhora que es posicionen públicament. En un àmbit més internacional, Amazon també figura com una empresa que defensa el col·lectiu, perquè més enllà de diverses donacions a organitzacions, la multinacional va negar-se a vendre llibres que tractaven l'homosexualitat i la transsexualitat com una malaltia.

Queerbaiting

Aquest terme popularitzat pel fenomen fan és habitual en les produccions audiovisuals actuals. En nombroses sèries com Once Upon A Time (2011), Supergirl (2015), Sherlock (2010) o pel·lícules com Frozen 2 (2019) i Luca (2021), assenyalen una possible relació romàntica entre els protagonistes que mai arriba a realitzar-se, de forma que atrauen l'audiència LGTBI que espera que succeeixi alguna cosa i no perden altres seguidors.

Regina Mills (Lana Parrilla) i Emma Swan (Jennifer Morrison) de la sèrie Once Upon A Time.

En moltes ocasions, es ven la idea que mostraran per primer cop un personatge gai i després es dilueix la seva representació o no se'n parla degudament del tema, com ha passat en produccions de Marvel o Jurassic World, que tot i que hi havia personatges diversos, van eliminar les escenes per "estalviar minuts de metratge". En el cas de Thor: Ragnarok, l'excusa va ser que la trama de Valkyrie —que era canònicament bisexual— podia "distreure el públic de l'acció principal" i per això van decidir no incloure les escenes en la versió final de la pel·lícula.

Valkyrie, interpretat per Tessa Thompson, a Thor: Ragnarok.

Així doncs, el pinkwashing i el queerbaiting són dues formes d'abús sobre el col·lectiu LGTBI, ja que aquestes tècniques es fan servir per millorar el nivell social i augmentar els beneficis de les corporacions. En el cas del queerbaiting, es manté l'heteronormativitat i s'amaga la diversitat sexual, tal com diu l'Informe de l'Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals.