Es compleixen 6 anys de la primera proposta de llei que emparava les Drag Queens

La norma imposava multes d'entre 3.000 i 45.000 euros als infractors

Imatge del Congrés dels Diputats il·luminat amb els colors de la bandera LGTB. Crédits: Togathyer

El 12 de maig del 2017 el Grup Parlamentari Confederal d’Unidas Podemos-En Comú Podem-En Marea va presentar la primera proposició de llei de la història als Congrés dels Diputats que incloïa, entre d’altres, les Drag Queen com a subjectes de la norma. La llei es va acabar tramitant després de la presentació d’esmenes a la totalitat i parcialitat, eliminant pel camí la protecció explícita cap a les artistes.

La proposició de llei 'Contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales transgénero e intersexuales' (122/000097) es va presentar com a proposta d'implementació d'una normativa en àmbit estatal per protegir aquest col·lectiu. A les pàgines número 2 i 9 d’aquest document apareixia el terme “drag queen” en diferents frases. En la primera, “por ello, la Ley incluye aquellas personas que, acorde con la diversidad de la identidad y de la orientación de género, se identifican con categorías dinámicas y no binarias que reflejan su identidad o expresión no normativas: travestis, cross dressers, drag queens, drag kings, queers, gender queer, agénero, entre otras”, aclarava que, a part de les persones LGTBI, els grups mencionats també estaven subjectes a l'empara de la llei. En la segona, “este término engloba a personas que se identifican como travestis, cross dressers, queers, gender queers, drag kings, drag queens y agénero entre otras identidades no normativas”, fa referència a l’article 3, que explica les definicions dels termes que s’utilitzen al llarg de la redacció. A l’apartat ‘h’ apareix l’explicació de ‘realidad transgénero’, on s’inclou la frase prèviament esmentada.

La coneguda com a Llei Mordassa LGTB de Podemos tenia com a objectiu establir sancions administratives, que no judicials (aquestes es troben al Codi Penal) , per a tot aquell que faltés el respecte de qualsevol manera a una persona amparada per la norma. Això incloïa, entre d’altres, insults o vexacions en persona o a través de les xarxes socials, la lesió de qualsevol bé moble o immoble, la implementació de pràctiques laborals discriminatòries i la denegació de béns i serveis als que es tingui dret, entre d’altres. Tot això, per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere o característiques sexuals contra les persones LGTB i les seves famílies.

La proposició de llei va passar la presa en consideració del Congrés, però el contingut original va acabar sent modificat. El PP va presentar una esmena a la totalitat de text alternatiu (la primera iniciativa legislativa estatal del partit en aquest àmbit) per obstaculitzar el tràmit de la proposta de Podemos. No obstant, la nova norma amb rang de llei va ser refusada. Després que l'alternativa dels populars es tumbés, diversos grups parlamentaris van presentar un total de 287 esmenes a la parcialitat, inclòs el mateix Podemos, per arreglar diversos punts de la primera proposició que eren inconstitucionals.

Finalment, el 28 de febrer de 2023 es va aprovar l’actual normativa comuna a tot l’Estat espanyol, la 'Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI'. L'actual normativa no explicita empara a Drag Queens, però al llarg del text es fa referència al respecte a la diversitat en matèria d'orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere, característiques sexuals i diversitat familiar. Sabent això, doncs, en cas de patir alguna situació susceptible a ser sancionada, podria recórrer a la llei.