La Renaixença 'queer'

Visibilització dels espectacles en català amb temàtica queer davant un gran predomini del castellà i el folklore espanyol

Autors: Estanislau Serrano i Maria Sicilia

Sis de la tarda. Ens endinsem en els carrers abruptes del Raval, on avui es respira un ambient diferent. Un indret titllat pel vici i la marginalitat, però alhora, en ell, desperten els moviments més transgressors i moderns. El rebombori denota un anar i venir de persones que no pertanyen a la quotidianitat d'aquells estrets i ombrívols carrers. En especial, se celebra La Ravalada; un acte multitudinari, però, alhora, desconegut. Un itinerari efímer, on aflora en gran esplendor el moviment artístic queer del moment. Els locals d'oci i els bars musicals donen espai a tal espectacle de la vida. Donen espai a aquell art poc recurrent, menystingut, incitador, honest. Durant unes hores, el barri del Raval, acull performances drag, queer, "del col·lectiu". Un col·lectiu que col·lecta. Un col·lectiu divers que recull principalment i pragmàticament el dret d'estimar. Una agrupació social, enèrgica i artificial que agrupa als heretges dels ideals establerts, imposats. En aquell anar i venir ens creuem amb parelles homosexuals, heteros, amics, artistes, veïns i algun que altre sobtat.

La Ravalada és un moviment inclusiu, artístic i divers. Nascut en temps de pandèmia i fruit d'una iniciativa ambiciosa i limitada, però que ha aconseguit establir-se en el programari cultural de Barcelona oferint una proposta atractiva, innovadora, curiosa i emergent. Parlem amb la copropietària de La Casa de la Pradera, punt del recorregut on s'ofereixen espectacles i un espai acollidor per a "forjar noves amistats". Tal com ens expressa Maria Ríos, és un local obert a tothom amb la finalitat inversa d'aconseguir que un públic heterosexual es pugui introduir i normalitzar la seva presència en un entorn predominant queer. Obtenir amb intencionalitat la naturalització d'un espai divers amb la presència de tots els sectors. Erradicar una sensació de gueto que l'únic que comporta és l'aïllament d'una realitat social. Amb aquest plantejament treballa La Pradera des de fa dotze anys i des de l'inici de La Ravalada, on ja, anteriorment al projecte cultural, tractaven principalment l'art queer i la seva variant en augment, el drag.

Participants de la Ravalada amb les Drags 3Qüins. INSTAGRAM @barlafederica

Daphne Monroe, Letizia Conceta, La Escándalo i, fins i tot, Tati Kieta. Totes elles artistes, glamuroses i internacionalitzades. Amb més de trenta espectacles de drag i vuit hores de festa, La Ravalada únicament compta amb un parell de reines que creuen necessari parlar català. Es podria pensar que tot és conseqüència d'un entorn governat per l'estrella estatunidenca RuPaul i el seu seguici de Drag Race. Al final del dia, han suposat el principal referent per a la majoria de les nostres artistes locals. Però; com s'explica que hi hagi desenes de drag queens que prenen com a referents a Sara Montiel o Lola Flores - grans folklòriques espanyoles - i tan poques que evoquin l'art català? El Jordi, un dels creadors del grup Treu la Llengua - el qual busca fomentar l'ús del català en l’àmbit LGBTIQ+ - ens ho assenyala; "a la nostra web tenim una secció dedicada a artistes que fan espectacles en català i només ocupen mitja plana. Són quatre gats. L'anglès continua estant més normalitzat que el català en aquest tipus d'espectacles".

Olivier Grau, co-ideòleg de La Ravalada, defensa que aquesta no es limita a una festa, sinó que, darrere, presenta una missió social. És per això que, des de l'equip de producció es mira que hi hagi el màxim de diversitat possible "intentem que sempre hi hagi la presència d'un drag king o Queens femenines; no és simplement un senyor amb una perruca o unes tetes de goma". Ara bé, pel que al català es refereix, l'assumpte esdevé complex "del mateix mode que no ens fiquem en el contingut tampoc ens posem en quin idioma s'utilitza" defensa Grau. Encara que puguin fer-se edicions temàtiques com la que es va celebrar per la Diada, no poden seleccionar-se artistes que quasi no existeixen; "sí que n'hi ha" sentencia, "però mires dins el percentatge de la immensitat de perfils drag i és una part molt petita".

Fotografia de la Ravalada XXL, en la que van participar Drag Kings, dones cis i Drag Queens d'estils molt diferents. INSTAGRAM @ravalada_bcn

El que està clar és que La Ravalada està fent que tota mena de gent descobreixi o vulgui aprendre més del món del drag, el transformisme i el cabaret allunyant-lo dels estereotips que sempre els han acompanyat. A través d'una dinàmica fàcil i diürna s'aconsegueix que els espectacles queer no s'associïn, constantment, a un local de nit on només hi són benvingudes persones del col·lectiu. Això permet agafar el drag i posicionar-lo dalt d'un escenari o un teatre sense limitar-se a una sala de discoteca.

Tal com informa l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) en el seu Informe Anual, durant la temporada 2020/2021, els espectacles queer i de transformisme es trobaven encapçalats dins la divertida categoria “varis” la qual suposa un 11% del total d’obres tot i haver estat els responsables de portar a les sales de teatre més d’un 21% del públic. Si a la poca representació i manca d’espais li sumem l’ús del català, gairebé ens quedem sense espectacles a veure. Tot i això, és important tenir presents a les artistes que sí que ho fan, que encara que siguin poques, tenen veu. Els membres de Treu la Llengua concorden que, si han d’escollir una referent catalana, la Brigitta Lamoure és qui més es mereix la menció d’honor, ja que “si em poso a recordar activitats de tipus LGBT fa uns anys, l’única persona que parlava i presentava en català era la Brigitta. Ella mateixa es fa dir l’emperadriu de Catalunya i ho és. Ha picat pedra durant molts anys, quan ningú més ho feia” defensa en Jordi.

Fotografia de Brigitta Lamoure. Font: MACBA

"Jo no soc drag, soc transformista". Amb aquestes anticipades declaracions ens rebia la gran referent contemporània del transformisme barceloní. Una càlida i intensa rebuda va donar pas a la sensacional entrevista que ens va concedir la "legitimada" emperadriu de Catalunya. En el seu local, prop del Paral·lel, l'artista va recalcar la diferència entre el transformisme i les altres variants de l'art escènic queer.

"El transformisme neix amb Grècia, neix amb el teatre"; en efecte, amb la inexistència de la dona actriu, la figura d'alguns personatges ha de ser interpretada per homes disfressats de dona. Seguidament, fa menció a l'obra de Fregoli, qui va ser un precursor en el transformisme italià al segle XIX. En ell, evoca un gran reconeixement i una apreciació determinant del seu art en les consegüents disciplines transformistes. Amb aquestes consideracions, la Brigitta ens vol donar entendre que l'actuació transformista es diferencia per una reivindicació social. Un fet que ha assolit moltes fites en aquests últims anys com és amb la difuminació de l'estereotipació envers les conductes de gènere, on s'ha aconseguit l'acceptació de la neutralització dels gèneres i la diversificació exemplificada del seu concepte. Un fet, on recalca, encara hem de lluitar socialment.

En el seu cas, trobem moltes lluites, tantes, les quals es resigna per no poder assolir-les. Dins del seu personatge, David Cano no es rendeix de donar veu per a tot allò que no li sembla just. Gran part de les seves aparicions públiques s'han dut a terme mitjançant la cadena televisiva pública de Barcelona Betevé. Alhora, continua participant en molts actes benèfics i activitats amb finalitats socials solidàries. En la seva figura destaca que ha aconseguit desvincular el clixé de l'art transformista entorn el món de l'oci nocturn. Un fet molt considerable apreciat amb perspectiva. També, és un honor per a ella haver sigut atorgada popularment el títol d'emperadriu de Catalunya, un nomenament legítim en la diversitat política i social de la convulsa Catalunya.

Entrevista de SER Catalunya a Brigitta Lamoure on parla de la seva participació en diferents projectes fora del món Drag. YOUTUBE: AQUÍ CATALUNYA

Tot i això, en recalca la seva admiració de la cultura catalana i barcelonina. Què en queda d'aquella Barcelona esplendorosa en la revista i el cuplet? Objectivament, de forma activa, queden poques més com ella. No obstant això, és un llegat que perdura. Catalunya no s'oblida d'un patrimoni artístic on de tant en tant es fa menció a artistes com Mary Santpere i Núria Feliu, juntament amb versions refrescants de Guillermina Motta. I la resta? Molt d'oblit a grans del Paral·lel, on entre la llarga llista de manca de reconeixement en vida, apareixen Rosita Ferrer, Merche Mar o Amparo Moreno. La Brigitta actua en català. Pel simple fet que ella és catalana. A vegades l'empipa que sigui distingida, únicament, pel color rosa del seu cabell; el qual deixa de banda el seu primmirat missatge. Per a ella el més important és la transcendència del discurs. Un element, el qual s'ha diluït en la fantasia i l'atracció visual de molts dels shows queer, dels quals, en aquest aspecte no se sent identificada. Sent que el missatge ha de prevaldre i per sobre de tot, gratifica i emfatitza l'obra i lluita de les transformistes precedents. En l'exemplificació d'altres artistes catalans hi podem trobar la companyia The Chanclettes o les actuacions de la Mega Pubilla. Respecte a aquests altres artistes, la Brigitta encara és preocupada per la preservació de la llengua i la cultura catalana en l'àmbit queer. El qual s'està deixant endur per les influències genèriques estrangeres i troba a faltar l'aparició d'elements distintius i reivindicatius en l'art contemporani.

La Mega Pubilla amb la senyera que l'acompanya a tots els shows. INSTAGRAM @lamegapubilla

D'acord amb les paraules de la Brigitta, el transformisme s'acaba "quedem quatre i no veig cap". Encara que falti molta feina per fer, Lamoure defensa que el deure de les transformistes era reivindicar i que aquest s'ha assolit "ahir vaig veure molta gent andrògina i em vaig girar perquè vaig trobar-ho positiu. Aquesta era la lluita dels transformistes i jo he aconseguit fer-ho de dia" confessa.

Les noves generacions, cada cop més, aposten pels talons alts, les cintures primes i els grans maquillatges, el look per si mateix ja és una actuació, un espectacle i una denúncia encara que es faci de forma inconscient; però s'ha perdut gran part de l'essència que tenia el transformisme, l'activisme i la reivindicació. La Brigitta sentència que el que han de fer és parlar català: "molt bé que feu playback, molt bufones, però no teniu discurs". Tot i la clara manca d'involucració política, seria injust dir que les artistes joves no lluiten, de fet, a poc a poc, van guanyant protagonisme les drag queens catalanes que fusionen el seu art amb la lluita social. En són un clar exemple l’Àlex Marteen i la Jessica Pulla que, a través d'una actitud revolucionària i radical defensen l'extrema urgència de fer activisme en català dins el món drag "amb l'auge de l'extrema dreta i de partits polítics que volen eliminar les nostres arrels i tradicions, hem de sortir i fer l'activisme que potser abans no era tan urgent de fer" declara la Jessica.

El Joan, creador de la Jessica, com molts altres, va endinsar-se en el món del drag a partir del programa televisiu Drag Race, especialment arran l'estrena de la versió espanyola. Encara que el programa va permetre al Joan plantejar-se si hi tenia cabuda dins aquest món, ens confessa que la Jessica sempre ha existit; "són totes les característiques que fora del drag m'han dit que són defectes. Poder-los treure, a partir de portar-los a l'extrem i convertir-los en virtuts, m'està donant una llibertat que ara mateix m'està ajudant molt emocionalment". Treure aquesta part de si mateix suposa una reconciliació amb el Joan adolescent al qual, per fi, pot demostrar que és mereixedor de viure empoderat amb el seu amanerament.

Jessica Pulla amb l'Estelada. INSTAGRAM @jessicapulla

Amb el temps, el seu discurs s'ha anat polint gràcies a referents com Núria Feliu i Guillermina Motta "a més de ser dues dones de referència en el panorama popular, folklòric i cultural de la nostra llengua, són persones repletes de carisma i elegància" defensa la Jessica. Ara bé, sempre és important beure de personatges amb els quals no concordem tant. La Jessica rep molta inspiració de la Marta Ferrussola "és una referent a nivell irònic i de burla, que ningú es pensi que soc una convergent corrupta!" aquest personatge li permet fer burla del moviment polític processista i denunciar les causes polítiques que, ella creu, són rellevants pels joves i totes aquelles persones que es troben en situacions injustes i precàries. La inèrcia final, però, de fer tot el seu contingut en català va arribar després del Sarao de Futuroa, quan va adonar-se que la gent rebia molt bé l'espectacle en català "em vaig veure motivada a tirar endavant amb això, sobretot a partir de veure com és una cosa trencadora en espais on les drags ens desenvolupem, estant a Catalunya i sent moltes de nosaltres catalanoparlants".

Tal com indica la Jessica, el que cal no és només crear nous referents en català, sinó apreciar i valorar els que ja existeixen, tant en el drag com en la resta d'àmbits. És un fet que la situació actual del drag no és perfecta; però el que està clar és que l’espectacle reivindicatiu i en català existeix, té futur i que el teló mai s’abaixarà per a les reines.