Monsieur Baguette, Drag King: "Quan em col·loco el paquet, sento que em puc menjar el món"

Imatge de Monsieur Bguette. Font: @dragkingbaguette

La major part de la informació que s'ha proporcionat a Dragònic ha fet referència, sobretot, a les Drag Queens. No obstant, al món del drag existeixen altres tipus de caracteritzacions. CarmenFuentes (Cabra, 1997) és una jove dramaturga, actriu i activista LGTBIQ+ que el novembre de l'any passat va començar a fer drag. El seu personatge, Monsieur Baguette, no reflecteix la feminitat; tot el contrari. És un Drag King, representa la masculinitat. Ha actuat a dos bars madrilenys, al My Way i al Fluir Scape, del barri de Chueca, i a La Sal, un pub de Granada.

P. Què és el drag per tu?

R. És una forma artística i, a la vegada, política. A partir del mitjà artístic del teatre i de la música aconsegueixo transmetre un missatge polític i feminista, que és una de les meves principals motivacions amb l’art.

P. Creus què hi ha algun objectiu reivindicatiu en el drag?

R. Sí i no. Per mi, sí. Entenc, però, que hi ha persones que no ho fan amb un fi polític o reivindicatiu, ho fan simplement per entreteniment, per oci o per tenir un altre treball. Jo sí que sento que, a l'estar jugant amb el gènere, irremeiablement d'alguna manera estic enviant un missatge ètic.

P. I quin és aquest missatge?

R. Jo estic enfocant el meu treball en la crítica feminista, llavors el meu personatge és una sàtira de cert tipus de masculinitat: de la cavallerositat, una virilitat que ja està una mica oxidada. A la mateixa vegada, al criticar això també es genera una masculinitat diferent.

P. Com va sorgir Monsieur Baguette?

R. L'any passat vaig conèixer realment Drag King perquè jo no sabia que podia fer això, no ho havia vist mai. El primer Drag King que vaig conèixer va ser MarcusMassalami i em va agradar molt el que feia.

Un dia estava fent una mica el ximple a casa meva i em vaig pintar un bigoti. Em vaig dir: "semblo el típic senyoret francès que t'aparta la cadira de la taula i t'obre la botella de vi". El meu nom té aquest component fàl·lic, un joc de paraules. Se'm va ocórrer pensant en el món afrancesat.

P. I què et va cridar més l'atenció al principi?

R. Em va impactar el molt com podem canviar i transformar. Ja no és simplement les capes de maquillatge, que òbviament et dona un rostre molt diferent, sinó que al travestir-te canvia fins i tot la teva actitud corporal i la teva forma de veure la vida. Jo la veritat és que, quan em col·loco el paquet, sento que em puc menjar el món. I fixa't què irònic és tot això.

P. Creus que el teu personatge té algun tret identificatiu?

R. De personalitat, és que és un noi xulesc, sap que és guapo i va presumint. També soc una persona molt prima i això em dona un toc al personatge que m'agrada molt. És el típic home primet que va com de fort, de gran, però en realitat és un 'mindundi'.

P. Passant a aspectes més generals sobre ser Drag King, és fàcil guanyar-se la vida sent un?

R. Ara mateix, està una mica difícil. Conec Drag Queens que es dediquen solament a això, però al final treballen quasi cada dia. En canvi, pels Drag Kings ara mateix és complicat. Hi ha gent que ho ha aconseguit, però al final, tenint en compte que en un món artístic és difícil viure només del teu treball, imagina't amb això, que és encara més marginal... Sí que és veritat que estem intentant portar-ho a altres espais i sortir del món de la nit, seria molt interessant. Crec que a la llarga es pot viure d'això, però és un camí difícil.

P. Precisament sempre s'ha relacionat el drag amb la nit. Haurien d'haver-hi més iniciatives d'espectacles diürns?

R. Crec que el drag hauria de sortir del món de la nit. El que passa és que al final actues per un públic que, en general, està borratxo o no para atenció. Fa temps que parlem amb diferents 'compis' que seria bona idea accedir a diferents espais perquè pot servir per crear comunitat, per plantejar crítica o fer entreteniment. L'altre dia estava parlant amb la meva noia i em preguntava per què no anàvem a cantar a residències de gent gran, per exemple. Jo personalment ara mateix estic treballant amb el personatge una obra de microteatre, que també és un espai diferent.

P. Creus que encara es deixa de banda als Drag Kings?

R. Crec que encara sí perquè, al final, seguim vivint en un món d'homes. S'ha entès que el travestisme sempre el fan els homes, que simbolitzen la feminitat. A la vista està en programes com 'Drag Race'. Ara ha entrat, per fi, una noia que fa drag, però encara queda camí per fer. Aquest és un art (el del Drag King) que ha agafat un tret de sortida i anem trepitjant fort, però ens hem de fer lloc amb molta insistència.

P. Suposo que deus estar al corrent de la llei anti-drag dels EUA. Què en penses? Sents que aquí hi ha bona protecció legislativa?

R. Què opinaré? Em sembla ridícul. Aquest art no fa mal a ningú, tot el contrari. No ho entenc, però bé, hi ha ments molt tancades encara. Pel que fa a la llei jo crec que sí que estem bastant desprotegits. Moltes vegades dins dels mateixos cercles he vist a gent insultant a la persona que està a l'escenari i això és dur. Jo no he tingut cap experiència així perquè sempre he actuat en ambients molt segurs, de gent que anava a veure allò, però sí que ho he vist en altres llocs. Si ja de per si les persones del col·lectiu LGTBIQ+ estan bastant desprotegides, aquí al final és més del mateix.

P. Si tinguessis un fill voldries que fes drag?

R. Per què no? Que es dediqui al que vulgui. Jo no li pararia els peus, m’ho passo molt bé, és molt divertit. Ara mateix no visc d’això perquè em dedico al món teatral i faig coses diferents i aquesta és una més. Mai li diria al meu fill que no ho fes, tot el contrari. Si li fa il·lusió, doncs endavant.

P. El fet de dedicar-te al món teatral, doncs, podria haver influït en començar a fer drag?

R. Home, clar. Jo estic fent això perquè vinc del món del teatre i per mi és com continuar creant des d'un mateix lloc però aportant matisos diferents. Gairebé totes les obres que he escrit tenen molt a veure amb la teoria feminista i queer, llavors per mi era com seguir en la mateixa línia, però aquest cop sent jo mateixa actuant.