Miss Mars: "Cada cop que et poses la perruca, reivindiques la llibertat i el dret a expressar-te"

Foto de l'Instagram de Miss Mars per Ester Blanch.

Miss Mars (Vilanova i la Geltrú, 34) és una drag amb carrera. I és que Aarón —la persona que s’amaga darrere Miss Mars— porta més d’una dècada entre escenaris. Tot i que va començar en el món de la música com a cantant, avui dia té els caps de setmana plens entre xou i xou i, encara que en el seu moment no li agradava gaire la idea de ser drag queen, ara no veu l’hora de retirar-se.

Com va néixer Miss Mars?

Miss mars va néixer el 2012 i sense voler néixer. Jo no volia ser drag queen. El 2012, jo treballava en una discoteca cantant. Va haver-hi una nit en la qual no treballava, però vaig anar amb un grup d'amics a prendre una copa. Hi havia una drag queen treballant i em va posar el micròfon, vaig cantar, i quan va acabar em va dir "vull treballar amb tu". Jo en cap moment m'havia plantejat ser drag queen. De fet, vaig treballar en un altre local on m'ho van proposar i els vaig dir que no rotundament. Total, que vaig acceptar, però jo pensava que anava a cantar, no que actuaria com a drag. Quan vaig arribar al lloc, em va dir "seu aquí que et maquillaré", i així a traïció em va maquillar, em va vestir, em va posar una perruca i vaig sortir a actuar.

I com va anar?

Ho vaig passar fatal. No em va agradar gens. Però quan va arribar el final de la nit, vaig cobrar i vaig dir "uy dinerito" i clar, vaig veure que era una bona quantitat. En aquell moment estava estudiant anglès, m'estava traient el permís de conduir i m'acabava de comprar un cotxe. Aleshores vaig pensar "ho faré durant un temps per guanyar diners i després ho deixo" i fixa-t'hi, estem en 2023.

T’has replantejat el teu gènere pel drag?

En el meu cas no. Jo sempre he tingut clar que soc un noi, que m'agrada ser un noi i que el drag per mi és una professió. Això va ser de les primeres coses que em va preguntar la meva mare quan vaig començar.

El teu entorn s'ho va prendre bé?

Sí. Bé, la meva mare va preguntar això. I sí que és veritat que al principi ella no coneixia molt bé aquest món i l'avergonyia una mica. Hi ha una anècdota d'això i és que un veí volia obrir un bar i llavors la meva mare li va dir "ai! doncs contracta el meu fill" i l'home li va preguntar "què fa el teu fill?". Ella va respondre "actuacions" i quan el veí li va repreguntar quin tipus d'actuacions, va repetir "actuacions" i va marxar. D'una banda, em va recomanar, però, d'altra banda, jo crec que el seu cap pensaria: com li dic jo a aquest senyor que el meu fill és un maricón pintado. Però tot bé, avui dia està tot superat i cap problema.

Què hi ha en comú entre Aarón i Miss Mars?

Evidentment, hi ha coses en comú, perquè l'essència de la persona és la que és. Però sí que hi ha una gran diferència entre la persona i el personatge, sobretot en el meu cas. Jo soc un noi bastant tímid, no em relaciono molt bé amb la gent i soc molt de marcar distàncies. En canvi, Miss Mars no té aquesta barrera. Pot parlar amb qualsevol i fer-se amiga de qualsevol. També et dic que Aarón ha après de Miss Mars i viceversa. Gràcies al personatge, m'he tornat més social i no soc tan tímid com era abans. Es complementen i s'ensenyen l'un a l'altre.

Podria arribar el dia en què et cansis d'aquest personatge i crear un nou?

Seria molt difícil fer-ho. Perquè el personatge que tu crees és una cosa que s'ha anat creant amb el temps. No es pot canviar així com així. Sí que podria assumir un altre paper com a Miss Mars dins d'una obra de teatre, per exemple. Però canviar el meu xou sencer amb un altre personatge, no.

Miss Mars actuant al Live de Segur de Calafell.

Què és el drag per a tu?

Primer, expressió artística. El drag et permet portar l'art un pas més enllà, perquè és una branca molt àmplia en la qual englobes teatre, música i ficció. Segon, és reivindicació. Cada vegada que et poses la perruca estàs reivindicant la llibertat i el dret a expressar-se. Per mi també és reivindicar i homenatjar la dona, perquè jo porto el meu drag a una part totalment femenina.

Tens algun referent?

De Juan Reina vaig aprendre moltíssim i va ser un gran referent. Després companyes pròximes, com Sharonne, que enguany ha anat al Benidorm Fest. Tenim una línia artística molt semblant, per la qual cosa em fixo molt en ella.

Què opines de Drag Race?

Drag Race és una molt bona plataforma per a donar-se a conèixer. Ara bé, si em preguntes si jo aniria, la resposta és que no.

Per què?

Perquè per mi és un programa que està molt enfocat a les drags que comencen. Tot i que et dona molta visibilitat, després del programa no et deixen treballar. T'assignen ells un representant i és ell qui et busca treball. En el cas de les drags com jo, que tenim caps de setmana a full i un munt de treball, no ens surt a compte estar tant de temps lligats a un contracte. D'altra banda, han de fer moltes proves que, al meu parer, són de fer el pallasso i no aporten res al talent que tu puguis tenir. Es basa, a més, en fer una desfilada de moda i, per a mi, el drag no és això.

Portes més de 10 anys en la indústria, li veus data de caducitat?

La veritat és que no. Ho continuaré fent tots els anys que pugui. Mentre el meu cos, la meva veu i la meva ment m'ho permetin, continuaré fent-ho.

El drag és un món al qual et pots dedicar a temps complet?

Sí. El que passa és que el tema està molt difícil perquè fer-te autònom és molt complicat. Sí que pots viure d'això, perquè jo actualment visc d'això i és la meva font principal d'ingressos, però si no et vols fer autònom, ho has de complementar amb alguna altra cosa.

És Espanya un bon lloc per a dedicar-te al drag?

Sí, és un art que està molt ben valorat. Potser vaig pel carrer, que vaig d'un lloc a un altre, i la gent em para per dir-te coses boniques. I ja no tan sols els adults, també els nens. La joventut avui dia puja amb una ment molt oberta i deixant-se portar, perquè al final no és res dolent; és un espectacle. Igual que existeixen els pallassos, existeixen les drag queens.

Dins del marc legal actual, el drag està protegit d'alguna forma?

No. Gens. Però ni el drag, ni els cantants, ni els actors. Tot el que és la cultura i l'art no està protegit. A més el nostre món és molt inestable i has de pagar una quota d'autònoms igualment. Jo crec que hauria d'haver-hi alguna regulació, com pagar pel que factures, com succeeix en altres països.

Saps el que passa als Estats Units amb les lleis anti-drag, creus que poden arribar aquí?

Ho dubto molt, perquè tenim una altra mentalitat diferent i jo crec que la gent a Espanya no deixaria que això arribés. D'altra banda, els nostres polítics poden tenir moltes coses dolentes, però no els veig arribar fins a aquest punt. I en el pitjor dels casos, doncs tornaríem al franquisme. Continuaríem fent drag, però clandestinament, i jo seria el primer a fer-ho.