Les Drag Queens i el cinema: una aliança en creixement

Fotografia de la pel·lícula "I am Divine". The Hot Corner

El passat dimarts va començar el Festival Internacional de Cinema de Cannes, un dels més prestigiosos del món. En 76 anys, la seva gran pantalla encara no ha projectat cap film protagonitzat per artistes drags.

Pedro Almodóvar, que aquest any ha presentat un curtmetratge en anglès al certamen, va ser un dels primers directors reconeguts en introduir les Drag Queens al cinema. “Tacones Lejanos” (1991) va ser la novena pel·lícula del famós cineasta espanyol. La trama tracta sobre l'assassinat d’un home i les principals sospitoses són tres dones. El jutge del cas, interpretat per Miguel Bosé, a les nits es transforma en Femme Letal, una Drag Queen. La figura de les drags, però, ha estat present al cinema des de fa dècades. En una de les filmacions més icòniques del cinema gai a França, “La Cage aux folles” (1978), els protagonistes són una parella d’homosexuals amos d’un club de Drags.

No va ser fins als anys noranta que les artistes van començar a guanyar major visibilitat i reconeixement. Pel·lícules com "Priscilla, The Queen of the Desert" (1994) i "To Wong Foo, thanks for all! Julie Newmar" (1995) es van convertir en referents per a la representació de les Drag Queen al cinema. Aquests llargmetratges mostraven les seves vivències i la importància de l'acceptació d’un mateix, així com també exhibien les amistats entre artistes.

No obstant això, fa poc que l'art cinematogràfic va començar a explorar de manera més profunda la vida de les persones que pertanyen al món del drag. Treballs com "I Am Divine"(2013) i "Trixie Mattel: Moving Parts" (2019) han donat una mirada íntima a les experiències d'aquestes persones, destacant la seva facetaa artística, la seva lluita i la seva comunitat. Les produccions documentals han ajudat a ampliar el coneixement del públic sobre les Drag Queens i han generat un major interès en la seva cultura i el seu estil de vida.

Salt al món de la interpretació

El cinema també ha obert un espai per a les Drag Queen com a actrius i moltes d'aquestes artistes han trobat oportunitats per mostrar el seu talent en rols icònics. Un dels exemples més destacats és RuPaul (creador y presentador de Rupaul’s Drag Race), qui ha tingut diferents papers a pel·lícules com "Who is Cletis Tout?" (2002) i "Someone Great" (2019). El seu carisma i presència escènica han conquerit els espectadors, i la seva participació en aquests treballs ha contribuït a la normalització i acceptació de les persones que practiquen el drag a la indústria.

La Drag Queen més exitosa a la gran pantalla, però, ha sigut Kelly Mantle. Va fer història als Oscars de 2016 al convertir-se en la primera persona nominada als papers de millor actor i millora actriu. Va interpretar a una prostituta transgènere a “Confessions of a Womanizer” (2015) i, tot i que en aquesta mena de papers l’acadèmia optava per nominar a l’actor o actriu a la categoria corresponent al seu gènere de naixement, al Kelly ser una persona no-binària van decidir que pogués optar als dos premis. Mantle va explicar al seu compte de Twitter que es va sentir “honorada” per aquesta consideració.