top of page
  • Foto del escritorLaia Carpio

L'explotació laboral al món drag

Darrere del glamour, de les perruques i del maquillatge hi ha un negoci. Darrere dels vestits cridaners i dels grans espectacles hi ha un fet del qual no se'n parla prou. Darrere del drag hi ha precarietat laboral. Tothom sap que l'art un sector precaritzat, però si a més a més la forma d'expressar-lo es desenvolupa en un món desconegut com és el de l'oci nocturn, les regulacions es difuminen entre el fum i la foscor de la nit.


El drag no és només sortir a l'escenari i fer playback d'un parell de cançons. Les drag queens han d'assajar i crear els seus espectacles, i abans de cada show s'han de pentinar, vestir i maquillar. Bibi Jahfar, Drag Queen de Manresa, explica que amb la preparació d'una sola nit es pot arribar a gastar 210 €, però per una actuació sol cobrar al voltant dels 60 €. "Girl you crazy! Necessito com a mínim 180 € per cobrir gastos! Necessitem més espais, cobertura i suport pel drag".


Bibi Jahfar. INSTAGRAM @bibi.jahfar


Kelly Passa és una Drag Queen que també actua a Barcelona, i relata com en molts bars i locals es fan "concursos" en els quals només la Drag Queen guanyadora cobra, amb sort. D'aquesta manera "els propietaris de bars els lucren a base de la il·lusió i les ganes de voler mostrar l'art del drag, especialment d'aquelles que estan començant". També afegeix que molts concursos estan manipulats: ja se sap qui guanyarà des del principi. Com que el drag és un "art efervescent" no hi ha cooperatives ni associacions que regulin els aspectes legals de la feina, per aquest motiu Kelly suggereix que una solució a aquest conflicte seria la creació d'una entitat que oferís accés a informació i serveis legals per poder gaudir d'una estabilitat laboral.


Kelly Passa. INSTAGRAM @kellypassa_


Norma Mor (Feña Celedon) és una artista no binària i activista pels drets de la comunitat drag. Va néixer a Xile, però viu a Barcelona, ja que va haver de fugir del seu país per desafiar els cànons de gènere establerts per una societat que "fa pudor de capitalisme i neoliberalisme". Mor comparteix el que expliquen Kelly Passa i La Bibi, i afegeix que les artistes es veuen desemparades legalment davant de les empreses. L'artista travesti fa èmfasi en el fet que en molts casos les drags no tenen accés a contractes, i tampoc tenen dret a l'atur perquè amb els diners que guanyen no es poden permetre fer-se autònomes. Una altra solució que proposa és visibilitzar i educar sobre la precarietat al sector: "S'ha de conscienciar als consumidors, però també a aquells qui contracten, ja que són ells els explotadors". Mor està treballant en una investigació per aportar xifres i dades de rigor sobre l'explotació en el món del drag, i a més dirigeix projectes com Kobra Kuir, en els qual es dona visibilització a conflictes que queden oblidats en la comunitat LGTBIQ+.


Norma Mor / Feña Celedon. INSTAGRAM @muertealanorma


La precarització de l'ofici no és només econòmica. Dragada Família és un esdeveniment de drag que va començar quan uns amics sopaven a la terrassa de casa un dia qualsevol, i van pensar: per què no comencem un show de drag aquí, a la terrassa? Ara ja van per la desena edició de l'espectacle. Expliquen que en alguns drag shows, les artistes "estan de fondo fent el seu art, però la gent passa d'elles". Se senten ignorades, ja que estan esforçant-se per mostrar l'actuació en la qual han estat treballant, però el públic les tracta com si fossin música de fons. Per aquest motiu, als espectacles de Dragada Família utilitzen el format teatre: el públic està assegut en cadires presenciant el show. Dies abans d'un esdeveniment, organitzen un sopar amb les drags que participaran "per crear companyerisme i germanor", d'aquesta manera construeixen un ambient còmode i fan comunitat.


Actuació d'Ivy La Vie a l'últim espectacle de Dragada Família. INSTAGRAM @dragadafamilia


El drag és una forma d'art que queda amagada entre bambolines per culpa de prejudicis i de tabús: el que passa darrere de l'escenari no es veu. No es veuen les hores de preparació: ni les hores d'assaig ni tot el procés de dissenyar els looks. Hi ha drag queens que fins i tot es fan elles mateixes la roba, un talent que requereix temps i diners. I els maquillatges que es fan són dignes de museu: la seva cara és un llenç en blanc que omplen de colors per acabar-lo destruint al final de la nit. El ritual de preparació és invisible per aquells qui contracten drag queens, i ho demostren amb la mísera quantitat que paguen a les artistes que ho donen tot a l'escenari. Des de Dragada Família insisteixen en el fet que la culpa de l'explotació no és de qui es deixa explotar, ja que especialment les drags que estan començant, prefereixen cobrar poc a no cobrar res. Norma Mor ho diu clarament: "Qui explota és qui contracta", i aquest conflicte ha de sortir a la llum perquè sorgeixin sindicats i organitzacions que estableixin condicions que garanteixin un tracte just cap a les artistes del món del drag.

Comments


Altres entrades

bottom of page