Jessica Pulla: "El Drag és i ha de ser polític"

“Entre caragols i calçots vinc a tocar-vos els pebrots”. Així es presenta Jessica Pulla a Twitter i a Instagram. En comptes de fer playback de l’última cançó Pop del moment, ella teatralitza grans referents catalans, passant per Mar i Cel i el Club Super3. Jessica Pulla és Joan Gabàs (Valls, 1998), una artista que vesteix de segona mà , que no es perfecte ni vol ser-ho, però sí que reinvindica un salari digne en el univers drag. Aquesta catalana va crèixer a Lleida fins que va anar a viure a Madrid on ha revolucionat la capital espanyola. Jessica Pulla reivindica l'idioma i la cultura i lluita contra el feixisme amb el Drag com a arma.

Jessica Pulla com a presidenta de la República Marieta de Catalunya. INSTAGRAM @socjessicapulla

Quina és la diferència entre el Joan i la Jessica? Estic en un punt en el qual els dos van agafats de la mà, perquè la Jessica és el que sempre he sigut jo com a Joan, però no ho tret mai a causa dels convencionalismes socials - que si els homes no poden tenir ploma, que si han de vestir de tal manera... - La Jessica està sent el que jo com a Joan no havia pogut mostrar mai, però ho porto a l'extrem. Abans em deien "no pots ser excessiu", i ara soc excessiu, excessiva, i tot el que tu vulguis i més! A part, la Jessica ha ajudat a reafirmar-me com a Joan en molts aspectes. En quin sentit? El missatge polític que sempre he portat dintre es reivindicar la llengua i la cultura catalana, però a partir del moment en que el meu drag es va categoritzar – tot i que inconscientment - amb l'etiqueta de "Drag polític", vaig tornar a entrar en contacte amb la meva terra i la meva cultura. De fet, gràcies a la Jessica m'estic empapant de referents catalans que no coneixia. Aleshores, podem dir que la Jessica surt de dins del Joan, però no sé fins a quin punt el personatge se m'està menjant amb patates.

INSTAGRAM. @socjessicapulla

Com creus que surts del tipus de Drag esteriotípic? No vaig superarreglada, ni superpulcra ni perfecte... soc bastant mamarracha. El meu maquillatge no és perfecte ni tinc ganes que ho sigui. Els meus vestits són de l'Humana, xulíssims i dels anys vuitanta.. El tipus de Drag que faig, no crec que sigui genèric, ja que no és el típic travesti en un bar de qualsevol ciutat que et fa un lipsync de la cançó de pop que ho està petant més ara. Està superbé i ho valido moltíssim, però amb el meu Drag busco alguna cosa més enllà de l'entreteniment.

Jessica Pulla fent lipsync de Per què he plorat de Mar i Cel al Sarao d'abril. TWITTER @socjessicapulla

A les Drag Queens se les relaciona amb ambients de festa, de nit... hi ha algun altre ambient on haurien de ser presents per trencar l'estereotip? Als teatres, totalment. Està molt bé la vida de festa, especialment tenint en compte qui les fa i on les fa. A Madrid, per exemple, hi ha festes autogestionades amb un rerefons polític molt potent que intenten fugir de l'ambient competitiu i tòxic. Però crec que sí, que les Drag Queens hauríem de ser als teatres per poder fer espectacles més enllà de playback amb la cançó pop del moment i quatre piruetes en un bar mentre la gent pren un parell de copes. Al teatre es poden transformar escenes i crear nous espectacles on poder dir la nostra. Necessitem que se'ns escolti. Especialment en espais que per àmbit cultural existeix l'excusa de "al teatre només s'hi fan obres de teatre bla, bla, bla...".

Podries explicar una mica més això de l'"ambient tòxic i competitiu?" Hi ha molts concursos organitzats per bars, i a canvi de donar visibilització es convida a actuar a diferents travestis per competir entre elles i només cobra qui guanya aquella nit. Això passa moltíssim, i es precaritza molt la feina. Inverteixes temps i diners en preparar-te per després no recuperar el que has gastat per aquella nit. I tot això acaba creant una atmosfera de "jo soc millor que tu". Per sort, hi ha concursos amb intencions completament diferents: tenen interessos polítics al darrere, no és actuar per lucrar al senyor d'un bar. Per exemple, jo he decidit que no treballo si no em paguen. Tinc un caché, però és flexible perquè estic començant i hi ha projectes amb un rerefons reivindicatiu molt interessant que no es poden permetre el cost. Ens hem de posar serioses i dir: "estic fent una feina digna i em mereixo un salari digne". A Madrid hi ha bars amb una llista d'espera de travestis que comencen i volen treballar, però els passen per davant les "llegendes" que tothom vol anar a veure, perquè així és com el bar guanya diners.

Està molt bé que expliquis això, poca gent ho sap. Doncs sí, i especialment per Twitter, que no tinc pèls a la llengua; i tinc moltes amigues que tampoc, tot i que podem parlar des del privilegi perquè ens contracten i ens paguen. De mi segur que no se'n aprofiten, ja que quan vaig estudiar teatre em van deixar ben clar que per fer-me famosa no m'he de deixar trepitjar. Però el més important és que ens ajuntem totes i diguem: "prou".

Ara que menciones Twitter, creus que t'està beneficiant compartir les teves opinions polítiques per xarxes? Poques Drags reivindiquem el català i la cultura catalana, així que m'està beneficiant perquè hi ha molta gent que diu: "ostres, què guai, anem a veure què fa aquesta persona", i això ha fet que estigui guanyant bastant seguidors. Tot i això, després de l'entrevista de Vilaweb, em van pujar els seguidors de senyores catalanes, de les típiques "tietes independentistes", i m'encanta! Em feia por començar a fer Drag en català, però sentia que ho havia de fer. Hi havia gent que em deia: això es quedarà a quatre baretos de Catalunya, ningú et vindrà a veure... però jo sabia que ho havia de fer, i tot està anant viento en popa. Hi ha gent que ve als meus shows i després m'agraeixen que l'hagi fet en català. Fora de Catalunya hi ha persones que no entenen tantes referències, però poden gaudir igualment de l'espectacle. Sobretot amb el feixisme i la ultradreta que està pujant, fer Drag en Català m'està beneficiant. Tinc un exèrcit de haters al darrere, però no els faig cas. Si algú ve a un show meu i se sent incòmode quan marxa, jo me n'alegro, perquè e he remogut alguna cosa dins seu. Què hi ha de "feixista" dins del món Drag? Fer com qui no veu. Ens agraden artistes que en el seu moment van fer una cosa reivindicativa, però oblidem que a dia d'avui són uns fatxes. Per exemple, utilitzem les cançons d'Alaska com a himnes gay mentre ara és ben amiga de l'Ayuso, i hi ha bars de Drag a Madrid que de dia fan meetings de Ciudadanos i de nit fan shows Drag. Estem fent ulls grossos amb una gent que fora de Drag fan segons què i no està bé, perquè després surto jo a fer una referència contra el feixisme i tinc a gent enfadada.

Vídeo Irònic pel qual Jessica pulla ha estat criticada. TWITTER @socjessicapulla

Creus que l'etiqueta de "Drag en català" fa que la gent no vegi què més pots oferir a part de parlar en català? A mi m'agrada aquesta etiqueta i me'n orgulleixo, tot i això, jo tinc molt més a oferir a part de l'idioma. Puc fer referències del Super3, però també puc fer de Lady Gaga o Ana Rosa Quintana. Puc fer coses en altres idiomes.

Penses que el Drag sempre és polític o pot ser només entreteniment? El Drag és i ha de ser polític. Es qüestionen els rols de la feminitat i la masculinitat, i la identitat sexual i de gènere. Això ja té un punt reivindicatiu. Si surts a l'escenari i et queixes de coses que mereixen ser denunciades, fas bé la feina. El Drag en si ja és polític, abans era incòmode de veure. Però si a més li sumes que moltes però l'utilitzen per denunciar problemàtiques en un show, millor que millor.

Jessica Pulla actuant amb un remix de Chin Chan amb una estelada pintada al pit. TWITTER @socjessicapulla