top of page
  • Foto del escritorLaia Carpio

"Qui diu que la reivindicació pels drets laborals i l'art Drag no poden anar de la mà?"

La primera Assemblea Drag va ser un èxit: shows espectaculars, públic gaudint de l'espectacle, i sobretot germanor entre les artistes

Entrem a la Sala Paral·lel 62. La sala no és plena, però s'aprecia tota mena de gent: persones joves amb roba de carrer, que potser han vingut a l'Assemblea directament des de la feina, i persones muntades en Drag, que han estat vestint-se i pentinant-se abans de l'esdeveniment. Hi ha parelles del mateix sexe foses en abraçades que no s'acaben mentre xerren amb amics, i gent fent-se ullets potser esperant ser com ells algun dia. El que és clar és que es respira un ambient segur, de respecte i inclusió on tothom és benvingut.


Àlex Marteen s'encarrega d'iniciar la festa punxant música que tothom coneix, passant de Taylor Swift a l'última cançó de reggaeton de moda. Corren les cortines, i quan es tornen a obrir, comença el show amb un número espectacular amb totes les Queens sobre l'escenari. Ballen apoteòsicament ocupant cada espai al davant de l'escenari. Colors vius, grans perruques, purpurina, plomes, tot alhora.


Un esdeveniment històric: Que la precariedrag no sigui costum"

Després de la presentació de les Drags, presenten l'Assemblea: "Fareu fotografies i vídeos per penjar-ho a xarxes oi?" - La gent, eufòrica, crida que sí - "Que es fotin els feixistes de merda que estan molestant! Si no tenim drets, ens els guanyarem amb aquest tipus d'actes". Expliquen que hi ha gent de fora de Barcelona que ha comprat l'entrada tot per donar suport al moviment tot i no poder ser-hi. Finalment, descriuen la lluita amb una pregunta: "Qui diu que la reivindicació pels drets laborals i l'art Drag no poden anar de la mà?", connectant històricament a les Drag Queens que eren al capdavant de la primera manifestació de Barcelona per l'Orgull Gai el 1977 amb elles, qui són ael primer sindicat del país que lluita pels drets laborals del Drag.


Les Drag Queens preparen l'Assemblea des de principis d'agost, i expliquen que es van dividir per grups segons el seu estil i van muntar tres shows: primer de tot, un lypsinc coreografiat en el qual les artistes van acabar llançant al públic bitllets de dollar amb la seva cara, tancant així una actuació poderosa i imponent. El segon show és d'estil clown, i a través de comèdia física i un vídeo de fons, les Drags denuncien l'explotació laboral. Per si algú no ha entès el missatge del show, mostren una gran pancarta que diu: "Que la precariedrag no sigui costum". Per tancar l'esdeveniment, el tercer grup d'artistes va muntar un show de cant en viu amb coreografia i canvis sorpresa de vestuari. Amb aquest número final, l'Assemblea acaba de la mateixa manera que ha començat: amb totes les Drags a l'escenari, però amb looks completament diferents i ballant i cantant la cançó "A tu lado me siento seguro" d'Operación Triumfo: una bona elecció per descriure l'objectiu de l'Assemblea.


"Juntes som més fortes, anem totes a una"

Kelly Passa explica que els grups que es van fer per muntar els shows han estat una oportunitat per conèixer altres Drags amb les qui tenen complicitat; per exemple, abans de l'Assamblea no coneixia a Dio Addams, i ara a part d'amigues també es tenen presents l'una a l'altre per futurs shows. D'aquesta manera compleixen un dels objectius de l'Assemblea Drag, que és crear unió i comunitat entre les Drag Queens.


Kika Súper Puta explica la importància d'aquesta fita: "em feia por començar al món Drag, ja que imaginava que seria un ambient hostil. Al principi, sobretot, em vaig sentir bastant sola". Àlex Marteen explica que han arribat a les quatre de la tarda per preparar l'Assemblea "com si fos una excursió del cole", i s'han emprovat les perruques i el vestuari totes juntes. Per altra banda, Alice Spears ens explica que a l'Assemblea ha viscut una experiència en la qual mai s'havia trobat, ja que mentre es preparaven per l'espectacle, les Drag Queens s'ajudaven entre elles: "Una et recomanava com vestir-te, o t'avisava quan anaves mal maquillada". Spears remarca la importància de la germanor entre Drags: "Pots parlar de com de dura és la feina amb la teva mare, amb les teves amigues... però només les companyes Drag, que tenen els mateixos somnis i objectius, t'entendran".


"Canviarem el món lluentó a lluentó, ploma a ploma"

L'Assemblea no va ser només festa, també hi va haver reivindicació, i en un estil amè i entretingut, Santa Catalina i Kika Super Puta van explicar el funcionament de l'associació amb frases com: "Serem com el ministeri d'Inclusió social... però nosaltres farem que funcioni!" o "Serem arquitectes de la diversitat, i construirem ponts amb pintallavis i polvos matitzants...farem super illes drag! Ada Colau, on ets?".


Marikarmen Free, remarca que les Drag Queens necessiten un sindicat, ja que la situació en la qual treballen és molt precària, i fa èmfasi en el fet que ella parla des del privilegi, perquè "hi ha Drag Queens sense papers que ho estan passant molt pitjor". A més a més, espera que l'Associació sigui un exemple a seguir en altres territoris i que el projecte no es quedi només a Barcelona: "hem de deixar enrere les enveges i les actituds tòxiques per poder expandir-nos com un virus. Anem totes a una, i esperem que el missatge retrunyi per totes les discoteques i espais LGTBI". Seguint el fil d'aquest missatge, Gwindolyn Addams explica: "No necessitem gent privilegiada que ens pagui més, necessitem organitzar-nos".


Totes les artistes que van participar estan molt satisfetes amb el resultat, i com diu Dio Addams: aquesta ha estat només la presentació, imagina't on podem arribar amb el projecte!". Tal com ha dit Krystal Karma a la presentació de l'Assemblea, l'esdeveniment ha fet molt de soroll a xarxes socials i ha molestat als feixistes de Twitter.


Podeu veure vídeos de l'Assemblea als Highlights del perfil d'Instagram @Dragonicnews


コメント


Altres entrades

bottom of page